dijous, 25 de setembre del 2014

Fades fotografiades




L’any 1917, dues nenes,Elsie Wright, i Frances Griffiths, parlaven d’unes fades amb qui jugaven als afores de l’aldea de Cottingley, Yorkshire. 
Asseguraven que s’havien fotografiat amb elles, la qual cosa va propiciar un debat, al voltant de l’autenticitat de les fotografies.

La notícia va arribar fins a Arthur Conan Doyle que en un principi va dubtar perquè les fades que apareixien a les imatges es veien en dos dimensions. Van enviar els negatius als experts de Kodak, els quals no van detectar cap frau i l’escriptor, convençut, va acceptar publicar-les a la revista inglesa Strand Magazine, amb el titular “Fades fotografiades”.
La fascinació per aquest fet el va dur a publicar l’any 1922, The coming of the fairies (Els misteris de les fades) i The Lands of mists, novel•la en què va reflectir les seves creences per les coses sobrenaturals.

Les fotografies van ser estudiades i debatudes durant 60 anys. Al 1982, Geoffrey Crawley, editor de la revista Journal of Photography, va assegurar que tenia proves que havien retocat les fotos.
Al 1985, Elsie i Frances, van confessar que les criatures fantàstiques eren retalls de paper, que només havien volgut fer una broma a les persones grans que es burlaven de les fades y que es van sorprendre molt, quan s’ho van creure. Tot i així, insistien que era cert que jugaven amb les fades quan eren petites.

Al 1997 es va estrenar una pel•lícula basada en aquest tema.

El que es necessita no és un coneixement dels fenòmens ocults, sinó conèixer els nens.
(Comentari d’un crític, quan es van publicar per primera vegada les fotografies a la revista Truth)



divendres, 18 d’abril del 2014

La marioneta




Avui, trobem un munt de cites a les xarxes socials, atribuïdes a Gabriel García Márquez, tot retent-li homenatge.
Aquestes, m’han fet recordar el poema “La marioneta”, que li van atribuir erròniament i va circular viralment als correus electrònics. L’autor és Johnny Welch, un ventríloc i el va fer servir en el show de la seva marioneta “El Mofles”. El poema va tenir un relatiu èxit el 1999. 

No conec la faceta poètica de l’escriptor, més enllà del realisme màgic de la seva prosa. Si alguna vegada va escriure poesia ho ha mantingut en secret. 
Gabo, va desmentir l’autoria amb la següent frase: “El que em pot matar és que algú cregui que vaig escriure una cosa tan cursi”.

La marioneta

Si por un instante Dios se olvidara
de que soy una marioneta de trapo 
y me regalara un trozo de vida, 
posiblemente no diría todo lo que pienso, 
pero en definitiva pensaría todo lo que digo.
Daría valor a las cosas, no por lo que valen, 
sino por lo que significan. 
Dormiría poco, soñaría más, 
entiendo que por cada minuto que cerramos los ojos, 
perdemos sesenta segundos de luz.
Andaría cuando los demás se detienen,
Despertaría cuando los demás duermen. 
Escucharía mientras los demás hablan, 
y cómo disfrutaría de un buen helado de chocolate. 
Si Dios me obsequiara un trozo de vida, 
Vestiría sencillo, me tiraría de bruces al sol, 
dejando descubierto, no solamente mi cuerpo sino mi alma. 
Si yo tuviera un corazón, 
escribiría mi odio sobre hielo, 
y esperaría a que saliera el sol.
Pintaría con un sueño de Van Gogh 
sobre las estrellas un poema de Benedetti, 
y una canción de Serrat sería la serenata 
que les regalaría a la luna.
Regaría con lágrimas las rosas, 
para sentir el dolor de sus espinas, 
y el encarnado beso de sus pétalos... 
Si yo tuviera un trozo de vida...
No dejaría pasar un solo día 
sin decirle a la gente que quiero, que la quiero. 
Convencería a cada mujer que ella es mi favorita,
y viviría enamorado del amor.
A los hombres les probaría cuán equivocados están, 
al pensar que dejan de enamorarse cuando envejecen, 
sin saber que envejecen cuando dejan de enamorarse. 
A un niño le daría alas, 
pero le dejaría que él solo aprendier a volar.
Y a los viejos les enseñaría que la muerte 
no llega con la vejez sino con el olvido. 
Dios mío,Tantas cosas he aprendido de ustedes, los hombres 
He aprendido que todo el mundo quiere vivir 
en la cima de la montaña, 
Sin saber que la verdadera felicidad está 
en la forma de subir la escarpada.
 He aprendido que cuando un recién nacido 
aprieta con su pequeño puño, 
por vez primera, el dedo de su padre, 
lo tiene atrapado para siempre.
Y he aprendido que un hombre 
sólo tiene derecho a mirar a otro hacia abajo, 
cuando ha de ayudarle a levantarse. 
Son tantas cosas las que he podido aprender de ustedes, 
pero finalmente de mucho no habrán de servir, 
porque cuando me guarden dentro de esa maleta, 
infelizmente me estaré muriendo.


divendres, 14 de març del 2014

Santayana




Hi ha una cita que s’utilitza sovint quan es tracten temes de guerra:

"Només la mort ha vist la fi de la guerra", de l'obra Soliloquies in England and Later Soliloquies (1922). 

Atribuïda a Plató, al mur de l'Imperial War Museum de Londres, en el discurs de comiat del General MacArthur a West Point al 1962 i en la pel•lícula Black Hawk derrocat, no apareix en cap dels seus treballs.

La frase és de George Santayana, un assagista de mitjans del segle XX, tal com ho recull Yale Book of Quotations, que conté més de 12.000 cites famoses, ordenades alfabèticament per autor. 
És únic en el seu enfocament en cites americanes i la inclusió de temes de fonts literàries, històriques, cultura popular, esport, informàtica, ciència, política, dret i ciències socials. 
Articles anònims apareixen en les seccions dedicades a les cançons populars, eslògans publicitaris, eslògans de televisió, proverbis i altres. 
En molts casos, una nova investigació per a aquest llibre ha destapat una data anterior o un autor diferent del que s'havia entès.

Sembla ser que que aquesta frase va ser la resposta de Santayana en escoltar altra frase del president Wilson sobre la Primera Guerra: "Aquesta és una guerra que posa fi a totes les guerres".



Al Cèsar el que és del Cèsar
(Jesús)



dimecres, 12 de febrer del 2014

Cadenes


És una llàstima que no tingui subtitols i que el facin servir per parlar de pedofilia.


Dies enrere em va sorprendre una de les múltiples cadenes que corren per la xarxa, en què es parlava d’un casament massiu de palestins amb nenes menors de 10 anys. Especificaven que els homes pertanyien al grup “terrorista” Hamas.

L'article, publicat per un tal Paul L.Williams que es presentava com a periodista i consultor, va córrer com la pólvora per Internet en forma de correus reenviats de manera massiva i articles en els blocs i els webs, deia així:

Matrimoni massiu a Gaza 
450 Nuvis es van casar amb NENES menors de deu anys a Gaza.
Un esdeveniment de gala ha tingut lloc a Gaza. 
Hamas va patrocinar un casament massiu de quatre-centes cinquanta parelles. La majoria dels nuvis té entre vint i trenta anys d'edat, la majoria de les núvies tenen menys de deu anys. 
Dignataris musulmans incloent a Mahmud Zahar, un lider de Hamas, van estar presents per felicitar a les parelles que van participar en aquesta acurada i organitzada celebració. 
"Li diem al món, i als Estats Units, que no poden negar-nos el goig i la felicitat", els va dir Zahar als nuvis, tots procedents del proper camp de refugiats de Jabalia, vestits de negre.

La boda és real i va tenir lloc l’any 2009. La noticia, però, és falsa. Tot i que són nenes les que acompañen als nuvis en les fotos i el vídeo, no són elles les que es casen, sinò les seves mares, vídues de guerra.

Segons la tradició islàmica a Gaza, similar a la d'altres pobles semites, el germà de l'home mort ha de tenir cura de la família, però no casant-se amb la neboda sinò amb la cunyada, la qual ha de vestir de negre a diferència de les seves filles òrfenes de pare que participen activament en les noces de la seva mare i que han de vestir de blanc.

El casament multitudinari el va finançar el grup Hamas amb 500 dòlars, cosa que van aprofitar les parelles empobrides a causa del conflicte Israel-Palestina i així van aconseguir un dels seus somnis.

Corren moltes fotografies del fet a la xarxa. En algunes es pot veure que els nois que es casaven amb vídues sense filles anaven sols.



La primera petita mentida que es va dir en nom de la veritat, la primera petita injustícia que es va cometre en nom de la justícia, la primera minúscula immoralitat en nom de la moral, sempre asseguraran el camí de la fi.

(Václav Havel (1936-2011) Escriptor, dramaturg i polític txec.)



dijous, 16 de gener del 2014

Els protocols dels savis de Sió




Els protocols dels savis de Sió, és una obra de ficció que consta de 24 capítols, en què s’acusa als jueus de conspirar per dominar el món mitjançant la manipulació de l’economia, el control dels mitjans de comunicació, i el foment dels conflictes religiosos.. Sembla ser, però, que la conspiració, els presumptes líders i els savis de Sió, no han existit mai.
Es desconeix el seu origen.

L’any 1903, uns panflets de l’obra es van publicar per entregues en un diari rus, Znamya (La Bandera).
L’any 1905 es va publicar, també en Rússia, una versió que ha perdurat, la qual es va traduir a diversos idiomes. Es va publicar com a apèndix del llibre: El Gran en el Petit: L’adveniment de l’Anticrist i el Domini de Satan en la terra. L’autor era l’escriptor rus Sergei Nilus.

L’any 1917 els emigrants anticomunistes van dur-los a Occident i posteriorment diverses edicions van circular pels EU, Japó i Sudamèrica. 
Als anys 20 va aparèixer una traducció àrab.

L’any 1920, Henry Ford, el magnat, va publicar en el diari de la seva propietat, The Dearbon Independent, diversos articles que es van recollir al llibre: El Jueu Internacional. Va ser elogiat per Adolf Hitler i Joseph Goebbels (ministre de propaganda nazi).

L’any 1921, el diari londinenc Times, pa conformar que els textos s’havien copiat d’una sàtira política francès, que no mencionava per a res als jueus: El diàleg en l’Infern entre Machiavelli and Montesquieu (1864).
Altres investigacions van revelar que un capítol de Biarritz (1868), novel•la escrita per Herman Goedsche, també va ser font d’inspiració.

L’any 1935, un tribunal suís va multar els líders nazis per fer-los circular en Berne, Suissa, tot considerant-los difamatoris

L’any 1993, un tribunal rus va dictaminar que una organització d’extrema dreta havia comés un acte antisemita en publicar-los.

Malgrat que es consideren un frau, els Protocols continuen sent els textos antisemites més influents dels darrers cent anys.


Una ment sàvia, oberta, activa, ferma, amb força i convicció i independent, aquestes característiques són les més influents, fan a l'home un ser intel·ligent, savi, amb determinació i exempt de tota manipulació i, per tant, lliure.




Escritorio Blogger | Nueva Entrada | Configuración | Diseño | Edición HTML | Salir