Mary Toft

Cunicularii o Els Reis Mags de Godliman a la Consulta : William Hogarth 

ELS INICIS DEL RELAT EN IMATGES

William Hogarth va ser un pintor i gravador anglès, nascut a les acaballes del segle XVII, que va obtenir un gran èxit entre els seus contemporanis. Afirmava que el llenç o el gravat eren un escenari on es situaven els diferents elements de la configuració, com si fossin els actors d'un drama. 

La manifestació explícita d'una voluntat narrativa li va incloure entre els pioners del relat en imatges.

Un dels seus gravats mostra el fet que es va produir l’any 1726 a Anglaterra. En aquella època, xerraires i engalipadors recorrien els carrers tot venent infinitat de panacees i llegendes extravagants. Aquest context és el que permet entendre per què va tenir èxit l’engany de Mary Toft, la dona que va parir una ventrada de conills. 

El fet es va estendre com la pólvora i va interessar a metges i fins i tot a reis, tot convertint-se en una llegenda urbana.

Conten que un cirurgià, Howards, va anar a la casa dels Tofts, on va ajudar a parir a Mery un total de nou conills que van néixer morts i mutilats. Davant la popularitat del succés, el mateix rei, George I, va enviar al seu conseller mèdic, Nathanael Saint André, a revisar el cas. Mary li va explicar que durant l’embaràs va tenir l'antull de menjar carn de conill i que els va perseguir durant diversos dies sense èxit algun. L'explicació va concedir veracitat al fet, ja que existia una creença mèdica denominada “Impressió Maternal”, que assegurava que qualsevol impressió o experiència de la mare podia tenir un efecte sobre el fetus en gestació.  

La família Toft va ser una de les més famoses del segle, XVIII, segons la Universitat de Glasgow.

Van decidir portar a Mary a Londres per poder estudiar-la detalladament. El furor popular va fer que milers de persones es reunissin a l’entorn de la casa on s'allotjava la jove. 

Els exàmens posteriors dels cadàvers dels conills van demostrar que no es van gestar al ventre de Mary Toft i Sir Richard Manningham, que havia sospitat un engany, va suggerir obrir-la en dos i analitzar el seu úter. En sentir-lo, Mary es va desfer en llàgrimes i va confessar que ella mateixa havia introduït les parts de conill en la vagina amb la finalitat de guanyar fama i rebre una pensió del Rei. 

Aclarit el succés la protagonista va tornar a casa seva, després de ser alliberada de l'empresonament, en no haver-se pogut provar els fets, i va continuar amb una vida normal, però els metges Howars i Saint André van quedar tan humiliats per haver cregut completament la història que les seves carreres es van arruïnar. 

Un científic ha de prendre's la llibertat de plantejar qualsevol qüestió, de dubtar de qualsevol afirmació, de corregir errors.
Julius Robert Oppenheimer (científic dels EU)